dissabte, 18 de desembre de 2010

Cerimònia del te... amb menta!

Encara que parli molt de te japonès, o més aviat del matcha, m'agraden tot tipus de te. Una de les meves formes preferides de prendre te és amb menta, i fa dues setmanes vaig tenir l'ocasió de viatjar a un dels llocs d'on és la beguda típica: Marrakech.

Jardins Majorelle

Em va agradar molt la ciutat, té molta vida, és caòtica i molt acolorida. Les olors de les herbes i les espècies són sorprenents! La visita als souqs i a la plaça Jemaa-El-Fna és obligada per poder gaudir dels contrastos de la ciutat amb els cinc sentits.

Plaça Jemaa-El-Fna

I, és clar, vaig aprofitar per prendre te amb menta en qualsevol ocasió. La preparació del te amb menta podríem dir que també té la seva cerimònia, una mica. El te s'aboca al got aixecant molt la tetera, de manera que el so que fa l'aigua calenta en caure dóna una sensació d'escalfor molt agradable.

Esmorzar al Café des Épices

El te es pot acompanyar amb pastes marroquines. Les que vaig tastar de la Pâtisserie des Princes són boníssimes i no embafen gens (aquest tipus de pastes tenen fama de ser contundents).

La medina un dissabte a la tarda

Una curiositat: en Àrab, el Marroc es diu Maghrib, que vol dir "país del sol ponent" (més o menys). Em fa gràcia saber que he estat al país del sol naixent i al país del sol ponent!

Record de Marrakech

diumenge, 12 de desembre de 2010

Cerimònia del te X

Ja porto deu classes de Chanoyu!

En aquesta lliçó hem desvariat una mica a l'hora de fer la part teòrica d'història i filosofia del Chadō... Ja s'acosten les festes i hem parlat de festivitats i celebracions d'aquesta època al Japó. El 23 de desembre és l'aniversari de l'emperador del Japó, però aquesta data no se celebra amb cap cerimònia del te especial. L'aniversari que sí se celebra amb una cerimònia del te és el naixement de Sen-no-Rikyu, el gran mestre de Chadō.

Una altra celebració que ha tingut lloc recentment és la festa de Sichi-Go-San (literalment, set-cinc-tres), una ocasió en que els nens de tres i cinc anys i les nenes de tres i set anys es vesteixen amb kimono i visiten temples i santuaris per donar gràcies i per desitjar que creixin sans. La professora ens ha explicat que antigament hi havia molta més mortalitat infantil i per això es va començar a agrair als déus que els nens i nenes arribessin a les edats que celebra aquesta festivitat.

A l'hora de la pràctica hem après a netejar el chashaku un cop ja l'hem utilitzat per servir el te. El procés és la meitat del que se segueix a l'hora de netejar-lo abans d'utilitzar-lo (un dia ho hauré de gravar en vídeo, per recordar tots els passos!).

Finalment, hem pres el te amb dolços amb gust de castanya i boniato, molt típics d'aquesta època. La professora ens ha comentat que els dolços que es mengen amb el matcha fort (el koicha) s'anomenen omogashi i són més grans que els que prenem nosaltres amb el matcha més lleuger (l'usucha), que s'anomenen higashi. Itadakimasu!

diumenge, 21 de novembre de 2010

Cerimònia del te IX

La tardor avança i al Japó ja es poden veure les fulles vermelles dels aurons (en japonès, momiji) en tota la seva esplendor. Molts japonesos i visitants gaudeixen de l'observació del paisatge de tardor, anomenat koyo. El fenomen és tant important que fins i tot hi ha mapes de predicció del koyo. En la cerimònia del te, els dolços de la tardor acostumen a tenir forma de caqui, de castanya i d'altres fruits d'aquesta època.

Parlant de menjar, la professora ens ha explicat que una cerimònia del te completa inclou un àpat tradicional, amb sopa de miso, arròs, verdures... D'aquest tipus de cerimònia se'n diu chaji i és privat (l'organitzador convida els assistents mitjançant una invitació). En canvi, el tipus de cerimònia més curt en el qual se serveix te usucha, s'anomena chakai i té un caràcter més públic.

A la part pràctica hem après a encadenar els processos de neteja del natsume i del chashaku. És important fer-ho amb fluïdesa.

un chashaku sobre el fukusa, preparat per netejar-lo

Finalment, hem preparat matcha i hem menjat mochi farcit de mongeta vermella com a acompanyament.

dissabte, 13 de novembre de 2010

El te no ho és tot a la vida...

El te no ho és tot a la vida...

Cupcake de pastanaga de Fabulous Baking Co.

... O sí!

Macaron de matcha i crema de gerds

dilluns, 1 de novembre de 2010

Tots Sants: panellets i matcha

M'agrada la combinació de panellets i matcha. De fet, vaig provar de fer panellets de matcha, però se'm van torrar massa T-T. Per sort, els d'ametlla, pinyons i coco sí que van sortir bé.

divendres, 22 d’octubre de 2010

Cerimònia del te VIII

Ja som a octubre i torno a tenir classe de Chanoyu!

La tardor al Japó comença amb la festa de la lluna plena de setembre, ChuShu no Meigestu, que es considera la més brillant i bonica de l'any. Per celebrar aquesta festa es menja patata xinesa, ja que n'és l'època de collita, i dolços que fan referència a aquesta data. Com a ornamentació floral s'utilitza eulàlia o susuki en japonès (Miscanthus sinensis). Hi ha una creença popular al Japó relacionada amb aquesta festa que diu que es pot veure un conill picant mochi en el relleu de la superfície de la lluna (amb una mica d'imaginació, és clar!).

Pel que fa a la història de la cerimònia del te, la professora ens ha il·lustrat sobre l'adaptació dels espais interiors al Japó per tal de dur-hi a terme la cerimònia. Antigament les cambres eren molt grans i la cerimònia del te requeria espais més recollits, i per això es van començar a utilitzar mampares (biombos) per delimitar la sala del te. La mida estàndard d'una sala del te fa normalment tres metres quadrats, l'espai que ocupen quatre tatamis i mig. D'aquest espai se'n diu hojo i es considera que no hi falta ni hi sobra res (cosa que veiem que és una constant en el Chanoyu).

Finalment, hem repassat el que vam aprendre durant el curs passat. Per a la pràctica de netejar el natsume la professora ens n'ha deixat un en forma de caqui, molt bonic i adient per a l'època de l'any en què estem. I com a novetat, hem après com s'ha de netejar el chashaku (la cullereta de bambú) abans de servir el matcha, i hem pres el te amb mongetes azuki ensucrades.

diumenge, 19 de setembre de 2010

Cerimònia del te al Festival Àsia

El Festival Àsia d'enguany ha programat unes sessions de demostració de la cerimònia del te. Les encarregades de fer la demostració van ser ChaDo-Raku, un grup de dones japoneses residents a Barcelona que practiquen el Chadō. A la passada edició del Grec, dins de l'especial que es va dedicar al Japó, ja van representar la cerimònia en unes quantes ocasions, però aquell cop va ser impossible aconseguir una entrada.

Alguns dels utensilis que es van fer servir a la cerimònia del te (de dalt a baix): el natsume que conté el matcha, el hishaku (una mena de cullerot de bambú per abocar l'aigua) i el mizusashi (el pot que conté l'aigua fresca). Al costat hi ha el kama, l'olla on s'escalfa l'aigua.

La cerimònia havia de tenir lloc al jardí romàntic de l'Ateneu Barcelonès, cosa que era un al·licient per assistir-hi, però malauradament el mal temps va fer que l'esdeveniment es traslladés a l'interior de l'edifici.

La demostració de Chadō va posar en escena la part final de la cerimònia, quan l'amfitriona prepara el matcha més lleuger, l'usucha. Abans de començar, una de les membres del grup va fer una petita introducció al Chadō i va explicar com es desenvoluparia. Primer va entrar la convidada i una assistenta de l'amfitriona li va dur el dolç que acompanya el matcha, fet de gelatina i d'un color blau/verd molt bonic. Tot seguit va entrar l'amfitriona, va portar els estris per preparar el te i va començar a fer-ne la neteja simbòlica. Em va sorprendre veure que l'amfitriona utilitzava un fukusa verd en comptes del vermell o taronja habitual. El bol que va utilitzar per servir el te era molt bonic. Llàstima que no li vaig fer cap foto, però em feia cosa treure la càmera des de primera fila.

Un cop finalitzada la demostració, la presentadora va explicar el simbolisme d'algun dels gestos que es fan a la cerimònia, com per exemple el de girar 180º el bol de te, per no fer malbé la cara de la ceràmica que està més decorada. I per últim, va respondre alguns dubtes del públic. Jo em vaig quedar amb les ganes de preguntar la raó d'utilitzar el fukusa verd, però sóc massa tímida! Pel que he inversigat, el fukusa verd el poden fer servir els alumnes que han estudiat Chadō a l'escola Urasenke Midorikai de Kyoto, però potser no és el cas...

Espero que facin alguna altra cerimònia pública en el futur i poder-hi assistir. I si és amb degustació, encara millor!

dissabte, 28 d’agost de 2010

El llibre del te

Un dels llibres bàsics sobre el Chadō i el te en general és El llibre del te d'Okakura Kakuzo. Es tracta d'una obra que explica la història del te, des dels seus orígens a la Xina i la seva relació amb el Taoisme, seguint amb la seva arribada al Japó de la mà del budisme Zen, fins al desenvolupament de la cerimònia del te.

El llibre del te, acompanyat d'un bol de matcha i d'una porció de yokan de mongeta vermella.

És curiós llegir que, al llarg de la seva història, el te no només es bevia en infusió, com estem acostumats a fer-ho actualment, sinó que també es prenia bullit i batut (aquesta última pràctica es manté en el Chanoyu, per exemple).

Okakura Kakuzo introdueix també el concepte de Teisme, una filosofia del te influïda pel Taoisme i el Zen, basada en la simplicitat estètica i el culte a la imperfecció. Segons va escriure, "el te [...] és una religió de l'art de la vida".

El llibre explora tots els aspectes que conformen la cerimònia: la cambra del te, la decoració, les flors... Això sí, no explica de forma detallada el procediment per dur-la a terme, ja que es tracta d'una obra més aviat teòrica i filosòfica.

En resum, és una bona lectura per començar a comprendre la importància del te a l'Àsia Oriental en general i al Japó en particular.

divendres, 30 de juliol de 2010

Petit documental sobre la cerimònia del te

Acabo de veure un documental sobre la cerimònia del te emès per NHK WORLD, dins de la sèrie de documentals Begin Japanology. L'he trobat molt interessant perquè no només parla dels orígens i la història de la cerimònia del te, sinó que també apunta com es viu a l'actualitat i fins i tot mostra algun exemple més avantguardista de realitzar la cerimònia.

La primera part explica en què consisteix la cerimònia del te. No es tracta només de preparar i prendre te, sinó d'un acte d'hospitalitat. Tots els elements que formen part d'una trobada per prendre te estan pensats fins a l'últim detall: els estris, la decoració, el menjar que acompanya el te... També explica els tipus de cerimònia que es duen a terme depenent de l'època de l'any (cosa que ja vam aprendre durant el curs). També fa esment de l'interès per la cerimònia del te fora del Japó. Finalment, es veu el procés d'una reunió per prendre el te tradicional.



La segona part parla dels lligams de la cerimònia del te amb el budisme Zen i els conceptes d'harmonia, respecte, puresa i tranquil·litat. Tot seguit fa un repàs a la història de la cerimònia del te al Japó, des del monjo budista Eisai, que va introduir l'ús del te matcha des de la Xina, passant per l'opulència del ritual de prendre te durant l'època de Toyotomi Hideyoshi, el segle XVI, fins al retorn a la simplicitat i austeritat de Sen-no-Rikyu, el mestre que va idear la cerimònia del te tal com es practica actualment. La màxima de cada trobada per prendre te diu que cal valorar cada ocasió perquè és unica i irrepetible ("ichi-go ichi-e").



Finalment, la tercera part mostra una adaptació moderna i força sorprenent de la cambra del te, resultat de la col·laboració d'un arquitecte i d'un mestre de cerimònia del te. Els estris utilitzats en aquesta ocasió no són els tradicionals, sinó que han estat triats per harmonitzar amb la modernitat de l'espai on es realitza la cerimònia. El documental acaba amb un altre exemple de cerimònia del te diferent, on els nens i nenes d'una escola preparen el te per als seus pares i avis. Ells mateixos han fet els dolços que acompanyaran el te i han decorat els bols on el serviran. És entranyable!


diumenge, 13 de juny de 2010

Servei de te

Al Japó, una de les opcions per veure una demostració de la cerimònia del te és assistir als festivals anuals de dansa que realitzen les geishes, sobre tot a Kyoto. Abans de l'espectacle, les geiko (geishes) i maiko (aprenents de geisha) serveixen matcha als assistents que han pagat l'entrada corresponent. El servei de te que fan és del tipus ryūrei. En aquest cas, el te es prepara sobre una taula, en comptes de fer-ho sobre el tatami. La persona que prepara el te s'anomena otemae, i la que s'encarrega d'assistir-la i servir el te es diu ohikae.
La maiko Toshiyui (esquerra) fa d'ohikae i la maiko Fukuhina (dreta) és l'otemae.
Toshiyui duu el fukusa penjat de l'obi.

Hi ha maneres diferents de servir el te d'acord amb el Chanoyu. La més senzilla és l'o-bon temae, que és la que estem aprenent i es tracta d'utilitzar una safata (bon) per portar tots els estris. D'altres tipus de servei de te són més complexos, com el chabako temae, que requereix fer servir una caixa que conté tots els estris per a la cerimònia, el hakobi-demae i el ryūrei, que es prepara a taula. A mesura que l'estudiant de cerimònia del te va progressant, aprèn formes d'elaborar el te més complicades.
La maiko Sakiko (esquerra) serveix el te que ha preparat la geiko Suzuko.

Les imatges del servei de te pertanyen als programes dels festivals de dansa Kyo Odori (districte de Miyagawa-cho, Kyoto) i Miyako Odori (districte de Gion Kobu, Kyoto).

dissabte, 5 de juny de 2010

Cerimònia del te VII

A l'última lliçó del curs de principiants hem conegut el terme wabi-sabi, que està molt relacionat amb la cerimònia del te i la cultura japonesa. És un concepte molt difícil d'explicar, d'una banda perquè no té traducció, i de l'altra perquè costa anys arribar a entendre'n el significat i perquè la interpretació que en fa cadascú és personal. La professora ens ha explicat que té a veure amb la simplicitat, la manca d'ostentació i el no voler mostrar obertament... costa d'expressar! Entenc que pot tenir connotacions estètiques i filosòfiques a la vegada.

Uns altres conceptes relacionats amb la cerimònia del te són wa, kei, sei, i jaku. Aquests són els quatre pilars del Chadō. Wa representa l'harmonia, kei, el respecte mutuu entre les persones i envers les coses, sei, la netedat (o puresa) tant d'aspecte com de l'ànima i jaku, l'ambient relaxat, la tranquil·litat... Amb tot això, tenim material per reflexionar durant totes les vacances!

A la pràctica, hem representat tot el que hem après al llarg del curs, des d'entrar a la sala i saludar, passant pel fukusa sabaki i, finalment hem netejat el natsume. El curs que ve aprendrem (entre d'altres coses) a netejar el chashaku, la culletera de bambú amb la qual es mesura la quantitat de te que se servirà per a cada persona. Ens queda tant per aprendre!

Finalment, hem pres un bol de matcha acompanyat amb un dolç fet amb kanten (agar-agar), i amb taronja confitada. Estava deliciós! La professora ens ha guardat el millor per al final!

diumenge, 23 de maig de 2010

Cerimònia del te VI

En aquesta lliçó hem vist una peça de ceràmica raku amb el seu embalatge. La peça, de la nostra professora, té nom: So-no-Kami (Déu del mar), i a la part inferior s'hi por veure el segell de l'autor. És d'un color blau molt fosc i, encara que no l'hem fet servir per beure te, m'imagino que el color verd del matcha deu fer un contrast molt bonic amb el color del bol. L'embalatge del bol consta d'una capsa de fusta muntada sense claus, dins de la qual s'hi fica la ceràmica embolicada en una tela protectora. A la cara interior de la tapa de la capsa hi ha una cal·ligrafia amb el nom de la peça i el de l'autor. La forma del bol és feta expressament per a la cerimònia del te.

Hi ha un tipus de ceràmica que té una forma irregular, feta amb el torn. Aquesta irregularitat de cada peça és molt apreciada, perquè s'hi nota la mà de l'autor (que segella cadascuna de les seves creacions). Hi ha peces que poden tenir més de 300 anys i són molt valuoses, per això es pren molta cura a l'hora de guardar-les i protegir-les de perills com els terratrèmols.

Avui hem après a netejar el natsume, la capseta que conté el matcha, amb el fukusa. Després d'aprendre tants plecs del fukusa, ja tocava començar a veure'n la utilitat!

Finalment, hem acompanyat el matcha amb uns dolços petits fets amb farina d'arròs i sucre anomenats rakugan. Tenen formes molt boniques i sap greu menjar-se'ls, però estan molt bons ^¬^.

diumenge, 9 de maig de 2010

Cerimònia del te V

Hi ha dos tipus de te matcha que s'utilitzen per a la cerimònia del te:
  • Koicha: es tracta d'un te concentrat, que se serveix primer (normalment en un bol de ceràmica raku) acompanyat d'un pastisset més gran.
  • Usucha: és un te més lleuger que se serveix al final de la cerimònia acompanyat d'un dolç més petit.
La manera de preparar les dues varietats de matcha és diferent. Nosaltres fem servir la varietat usucha per al nostre aprenentatge.

Antigament la cerimònia del te es feia en sales grans i va ser durant els segles XV i XVI que va passar a fer-se en sales més petites. Un dels mestres de Chadō, Murata Jukō, va proposar aquest canvi i també va suggerir que la cerimònia es fes d'una forma més natural, amb articles menys luxosos. Un deixeble de Murata, Takeno Jōō, va proposar més millores, com utilitzar estris japonesos (a més dels que ja utilitzaven originaris d'altres països) i materials més naturals com el bambú. El que fem actualment com a cerimònia del te és una còpia de les ensenyances de Sen-no-Rikyu, el gran mestre de Chadō, que va ser deixeble de Takeno.

Un dels estris que hem vist en aquesta lliçó és el natsume, la capseta on es fica el matcha per a la cerimònia. Alguns natsume tenen laca vermella i dibuixos daurats, que a vegades representen el símbol de la família (kamon) o motius estacionals. N'hi ha de més rústics, amb tacte de fusta.

També hem après que al costat de la sala on es duu a terme la cerimònia hi ha una cambra auxiliar, anomenada mizuya, on es desen els estris de la cerimònia i l'aigua.

Finalment, de "postres" hem pres kinako mochi, un tipus de mochi cobert amb farina de soja. M'ha agradat molt!

dijous, 8 d’abril de 2010

Cerimònia del te IV

La cerimònia del te rep influències del Zen, com d'altres àmbits de la cutura Japonesa, i un d'ells és el Teatre Noh. Es tracta d'un dels gèneres dramàtics clàssics del Japó, juntament amb el Kabuki. Es caracteritza per la seva lentitud i per un llenguatge arcàic. Alguns dels actors duen màscares per representar els seus papers. La similitud amb el Chanoyu es pot veure en els seus moviments, lents i directes, sense recargolaments. Aquest mes el Conservatori del Liceu ofereix una mostra de Teatre Noh i aprofitaré per veure-ho en directe.

En aquesta lliçó hem après a fer un nou plec del fukusa que serveix per a netejar els instruments de la cerimònia. Aquest nou plec és més complicat, però molt bonic a l'hora de realitzar-lo. És com una petita coreografia. El resultat del fukusa plegat em recorda una mica a una rosa.



I per acompanyar el te d'avui hem menjat yokan de boniato, boníssim!

diumenge, 7 de març de 2010

Cerimònia del te III

A la cinquena lliçó de Chanoyu hem seguit aprenent fukusasabaki o com plegar el fukusa. En aquesta ocasió es tracta de plegar el fukusa per ficar-lo a l'obi, a punt per utilitzar-lo. Quan la profesora ens explica com fer els plecs, sembla que sigui complicat, però realment te n'adones que no hi ha cap moviment superflu. Al final, quan ho comences a saber fer, veus que en realitat és senzill...

La teoria d'aquesta lliçó ha estat potser una mica més difícil d'assimilar perquè es tractava d'un tema més aviat filosòfic. La professora ens ha explicat el concepte de MU al zen, que es podria traduir com a "no-res" i vindria a dir que no hi ha res però hi és tot, és "sí" i "no" a la vegada. Crec que si algú em pregunta si he entès el concepte, la meva resposta seria "mu"!

Apart, la professora ens ha ensenyat imatges d'estris de Chanoyu que s'exhibeixen al Museu d'Art Tokugawa a Nagoya, on hi ha peces històriques del shogunat Tokugawa (1600-1868).

I els dolços del dia per acompanyar el matcha eren ama-natto, mongetes azuki cuites en almíbar i cobertes amb sucre. Oishii desu ne!

dilluns, 15 de febrer de 2010

Cerimònia del te II

Per fi ja he fet la quarta lliçó de Chanoyu! En aquesta lliçó hem començat a utilitzar el fukusa, el mocador que serveix per netejar els instruments que s'utilitzen a la cerimònia. El fukusa és una peça de seda cosida per tres costats formant un quadrat. El que utilitzen les dones sol ser vermell (però també n'he vist de color taronja) i el dels homes és morat, i normalment no està decordat (tot i que el de la nostra professora sí que té un motiu floral). Una de les coses que em fascina de la cerimònia del te és com es manipulen els objectes seguint un ordre meticulós, i el cas del fukusa n'és un bon exemple. La manera de doblegar-lo fins i tot té un nom: fukusa sabaki. Per començar hem après a fer un primer plec bàsic per guardar-lo al kimono.

Kaishi, fukusa i sensu

Pel que fa a la teoria, la professora ens ha explicat alguna cosa sobre els aspectes propis de l'estació de l'any en què ens trobem. La primera cerimònia del te de l'any s'anomena Hatsugama (literalment "primera olla") i és especial per aquest fet. La decoració fa referència a l'any nou lunar i inclou elements que porten bona sort i motius hivernals.

Nosaltres, en aquesta ocasió, hem acompanyat el te amb una porció de dorayaki!

dissabte, 6 de febrer de 2010

Cerimònia del te (Chadō o Chanoyu)

M'he apuntat a un curs de cerimònia del te (Chadō o Chanoyu). L'any passat vaig fer un curs de cultura japonesa a Casa Àsia que incloïa una classe introductòria d'Ikebana i una altra de cerimònia del te. El curs em va agradar molt i em van venir ganes de fer-ne més!

My first Ikebana
El meu primer Ikebana, amb un chawan (bol de te) i chasen (batidora de bambú)

Vaig un cop al mes a classe i mica en mica anem aprenent aspectes d'aquesta forma tan tradicional i ritualitzada de preparar el te. L'aprenentatge del Chadō pot durar tota una vida. És com un camí, que alguns fan més llarg i altres més curt i, sobre tot, cal no anar amb presses a l'hora d'aprendre! L'aprenentatge de la cerimònia del te, petits "saltamontes", no és com l'AVE, que arriba al seu destí ràpidament i sense fer parades, sinó més aviat com un tren de rodalies, que va poc a poc i s'atura a cada estació, segons ens va il·lustrar la professora (espero que la comparació no inclogui "incidències" del servei!). Així doncs, no és un curs apte per a impacients. Com a mostra, explico què hem fet a les tres primeres classes:

Primera lliçó: hem après l'origen de la cerimònia del te (ho explicaré en una altra entrada) i hem fet una pràctica de com entrar a l'habitació on es fa la cerimònia. Cal entrar saludant agenollat al terra i començar sempre amb el peu dret. A les cases tradicionals japoneses no hi ha cadires. La gent seu agenollada sobre el tatami, cosa que resulta dolorosa si no s'hi està acostumat (com és el meu cas, i per això he hagut de buscar una solució que ja explicaré més endavant). Finalment hem pres te matcha i un pastisset per acompanyar.

Segona lliçó: en aquesta ocasió hem vist breument algun dels estris que s'utilitzen en la cerimònia, com el chasen (la batidora de bambú amb què es prepara el te). Pel que fa a la pràctica, hem après a sortir de l'habitació. Es tracta de desfer el camí fet, però aquest cop s'ha de començar amb el peu esquerre. Després hem repassat la primera lliçó i hem acabat prenent te més un pastisset fet amb gelatina de mongeta vermella, anomenat yokan.

Tercera lliçó: la professora ens ha parlat de la decoració de la sala on es fa la cerimònia del te, que acostuma a incloure ikebana i decoració a la paret amb cal·ligrafia o amb un motiu estacional. Després, hem après a entrar a l'habitació amb un ventall (anomenat sensu) que serveix per saludar. És curiós que la gent no es venta amb el sensu. És una llàstima, perquè la professora ens n'ha ensenyat uns quants i són molt bonics! Hem repassat les lliçons anteriors i, com ja és habitual, hem acabat fent el te amb "pasta" ;)

Veurem que ens espera a la propera lliçó...

Bon ditardanit!

Aquest és un bloc de coses sense ordre ni criteri. Encara no sé de què tractarà, si es que ha de tractar d'alguna cosa...