dimarts, 27 de desembre del 2011

Cerimònia del te especial amb ro

Avui he trobat un parell de vídeos d'una cerimònia del te utilitzant el ro, un braser al terra de la cambra del te que es fa servir durant els mesos més freds de l'any (tal com comentava en una entrada anterior). La preparació del te en aquest cas la realitza una maiko de Kyoto, Fukukimi del districte de Miyagawa-cho.


Al segon vídeo es pot veure la continuació de la cerimònia. Val la pena veure'l perquè hi apareix una tayuu (una cortesana de classe alta) del districte de Shimabara de Kyoto. L'aspecte de la tayuu és espectacular, amb molts ornaments al cabell i una mena de sobre-kimono anomenat uchikake. De tayuu ja gairebé no en queden (suposo que es podrien comptar amb els dits d'una mà), però les poques que hi ha es dediquen a conservar la seva tradició (excepte la part sexual). Al seu costat, la maiko té un aspecte molt més modest.


Bones festes! ^^

diumenge, 18 de desembre del 2011

Cerimònia del te amb kimono

Aquest cap de setmana he tingut l'ocasió d'assistir a una cerimònia del te vestida amb kimono per primer cop. Ha estat tota una experiència!

Servidora vestida amb un komon
El kimono ideal per participar en una cerimònia del te és l'iromuji, que és d'un sol color i té un aspecte sobri i molt elegant. És el tipus de kimono que sol posar-se la persona que prepara el te (anomenada teishu). Quant als convidats, també poden anar-hi amb altres tipus de kimono (komon, houmongi o tsukesage, pel que tinc entès) sempre que no siguin massa vistosos i no tinguin brodats. Es tracta de no destacar excessivament entre els convidats i de no fer soroll amb el fregament de les teles brodades. Cal tenir en compte també que el haneri (el coll de la roba interior del kimono) sigui blanc, així com els tabi (els mitjons).

La noia que feia de teishu duia un iromuji
molt bonic amb dibuix de bambú
En aquesta ocasió he tingut més ocasió de practicar el paper de convidada i de recordar els diàlegs entre el teishu i els convidats, i he pogut aprendre frases i coses noves. Algun dia m'agradaria fer una entrada amb una petita guia bàsica de com ser convidat en una cerimònia del te, però encara he d'aprendre moltes coses d'aquest tema.

Detall de la preparació del te
L'experiència ha estat molt didàctica i gratificant! El meu agraïment als organitzadors de l'esdeveniment!


dissabte, 10 de desembre del 2011

Cerimònia del te XVIII

A l'última classe d'aquest 2011 hem vist un element molt important dins de la cambra del te, que és el kama, l'olla on s'escalfa l'aigua per preparar el te. Per escalfar el kama tradicionalment s'utilitza carbó vegetal, i fins i tot la manera de preparar el carbó està establerta dins de la cerimònia del te, amb accessoris específics com branques per col·locar el carbó, una ploma per escombrar les cendres, etc.

Depenent de l'època de l'any, el sistema per escalfar l'olla canvia. Durant els mesos més freds, des del novembre a l'abril, el kama es col·loca en un forat quadrat al terra de tatami de la cambra, anomenat ro. A moltes cases tradicionals s'hi pot observar aquest forat al terra. A vegades s'hi penja al damunt una olla i d'això se'n diu irori.

Als ryokan a vegades es pot veure algun irori, com aquest
al costat del qual vàrem sopar, a Magome (prefectura de Gifu).
Per contra, durant els mesos de maig a octubre es fa servir un braser portàtil, el furo. Actualment hi ha alguns furo que són elèctrics i no necessiten carbó.

Cerimònia del te a l'estiu amb furo
A la pràctica ja hem començat a veure com portar la safata amb els estris a la cambra, finalment. A partir d'ara ja començarem a fer els passos encadenats tal com es fan en una cerimònia real. Fins ara només havíem après els passos un per un, per separat. La professora ens ha presentat un altre recipient, el kensui, una mena de bol més gran que el chawan, on es llença l'aigua de rebuig.

Finalment hem près matcha amb kibi dango, un dolç fet amb farina d'arròs i mill típic d'Okayama (a prop d'Osaka) i que apareix a la llegenda de Momotaro.

dimarts, 6 de desembre del 2011

Coses boniques i acolorides

Avui porto uns pochi bukuro, sobrets que originalment serveixen per regalar diners, però que també poden servir per a d'altres coses.

pochi bukuro

I un bonic vídeo d'un remix de Belle and Sebastian, amb moltes coloraines.


diumenge, 27 de novembre del 2011

Rocky Road Cupcakes

El temps plujós d'aquest novembre m'ha convidat de nou a fer cupcakes. Aquest cop he fet els Rocky Road, que vaig aprendre al curset de Fabulous Baking Co.

Ingredients (per a una dotzena de cupcakes):

1 tassa i 1/4 de farina tamissada
1 culleradeta i 1/2 de llevat en pols
1/2 culleradeta de sal
1/3 tassa (45 gr) de cacau pur en pols
1 tassa de mantega (250gr) a temperatura ambient
4 ous grossos
1 tassa de sucre
100 gr de xips de xocolata negra
50 gr de mini-núvols (o núvols grans a trossets)
50 gr de nous pecanes
50 gr de coco ratllat

Preparació:

- Escalfeu el forn a 160ºC i prepareu un motllo per a cupcakes amb papers per a magdalenes.
- Tamisseu la farina, el llevat, el cacau i la sal en un bol mitjà.
- Amb la batedora elèctrica a velocitat mitja-alta barregeu tots els ingredients durant cinc minuts (excepte les nous, els núvols i els xips, que els afegirem quan la massa ja estigui llesta). Es recomana incorporar els ous un per un.
- Aboqueu la mescla als motllos fins que estiguin 3/4 plens.
- Fornegeu de 20 a 25 minuts. Al final podeu comprovar si els cupcakes són ben cuits punxant-los amb un escuradents. Si l'escuradents surt net, vol dir que ja estan a punt. Deixeu refredar els cupcakes a sobre d'una reixeta.

Aquest cop sí que he preparat la cobertura per als cupcakes. He fet servir la cobertura de mascarpone que poso a continuació.

Ingredients:

200 gr de formatge mascarpone
1 tassa de sucre de llustre tamissat
200 ml de nata per a muntar (amb un mínim de 33% de matèria grassa)

Preparació:

- Bateu amb la batedora elèctrica el formatge mascarpone fins que estigui suau.
- Afegiu-hi el sucre de llustre i la nata. Bateu-ho tot fins que la mescla quedi consistent (durant un minut).

Bon profit!

No m'han quedat molt bonics, però són ben bons!


divendres, 18 de novembre del 2011

Cerimònia del te XVII

A la lliçó d'avui la professora ens ha parlat una mica del Zen i del "camí invisible" que s'ha de fer per aprendre les arts tradicionals japoneses, com per exemple el Chadō, l'Ikebana i les arts marcials com el Kyudo (el tir amb arc japonès) o el Kendo. A l'hora d'aprendre aquestes disciplines cal concentració, el ki (més conegut com a qi o chi en xinès). A la cerimònia del te, per exemple, podem fer només el procés per preparar el te, però si volem apreciar tot el que envolta la cerimònia, cal aprofundir i anar més enllà dels moviments que aprenem a classe. Ens diu la professora que el mestre té la clau per obrir les portes per tal de poder fer el camí, però és l'alumne qui ha de trobar i obrir les portes. Jo tot just estic aprenent els moviments més bàsics i em falta moltíssim per fer, però mica en mica vaig descobrint la tranquil·litat que transmet la cerimònia.

A la part pràctica hem seguit netejant el chawan, aquest cop per dins del bol. Els mateixos moviments serveixen per netejar el chawan abans i després de servir el te. He fet un petit vídeo de repàs amb els passos que vàrem aprendre a la classe anterior i en aquesta. El bol que faig servir no és per a cerimònia del te i em va una mica gran per manipular-lo, però crec que així es veu millor el procés.


Per acabar, el matcha que hem pres en aquesta ocasió es diu Jou Ryoku ("verd aromàtic", no sé si he transcrit bé el nom en japonès) i l'hem acompanyat d'uns petits dolços anomenats futari shizuka ("dues persones tranquil·les").

Futari shizuka

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Cerimònia del te XVI

Ja ha arribat el mes d'octubre i torno a les classes de cerimònia del te. Aquest serà el meu tercer any fent el "camí del te". Anem molt a poc a poc, però val la pena fer el camí amb tranquil·litat!

Per començar aquest nou curs hem vist un element important abans de començar la cerimònia. Tal com es pot trobar a l'entrada dels temples budistes i santuaris sintoistes del Japó, al jardí exterior de la cambra del te hi ha una font anomenada tsukubai, on els convidats segueixen un ritual de purificació. Aquest ritual consisteix en rentar-se les mans i la gola amb l'aigua del tsukubai fent servir un cullerot de bambú. Primer s'agafa el cullerot amb la mà dreta i es mulla la mà esquerra, després s'agafa amb l'esquerra i es mulla la dreta, i finalment, amb la dreta es fica una mica d'aigua al palmell de la mà esquerra per dur-se-la a la boca. L'aigua que queda al cullerot es deixa caure pel mànec del mateix cullerot posant-lo en vertical. Aquests mateixos passos són vàlids a l'hora de visitar temples i santuaris. La professora també ens ha explicat que en una cerimònia del te completa (chaji) el ritual de purificació es fa dos cops: el primer, abans de començar, i el segon, a la pausa durant la qual els convidats surten al jardí.

Tsukubai al temple zen Ryoan-ji. Foto d'Isabel Romano
A la part pràctica hem après a eixugar les vores del chawan amb el chakin un cop l'hem netejat amb aigua calenta. Cal fer tres voltes i mitja al chawan mentre l'eixuguem, ja que així la decoració del bol quedarà en la mateixa posició inicial.

Finalment hem pres matcha amb dolços de temporada farcits amb azuki i castanya. El matcha que hem begut aquest cop s'anomena RakuSan ("muntanya divertida"). M'encanten els noms poètics que els donen als tes!

El primer "berenar" de la temporada



diumenge, 9 d’octubre del 2011

Més experiments dolços: Pink Lady cupcakes

Jo segueixo amb els meus experiments fent cupcakes. Aquest cop m'he inspirat en el blog El Rincón de Bea, que té unes receptes de reposteria fantàstiques i unes fotos precioses! La recepta que he triat és la dels Pink Lady cupcakes, però en comptes d'utilitzar només gerds, he fet servir fruites del bosc variades.

The "berry" on top

En aquesta ocasió he fet servir la cobertura de vainilla de Betty Crocker. La propera recepta que vull provar de fer és la dels Rocky Road cupcakes que vaig aprendre a fer a Fabulous Baking Co.

dissabte, 24 de setembre del 2011

Esmorzars-dinars i berenars-sopars al Federal

Una de les descobertes que he fet al barri on visc, Sant Antoni (a l'esquerra de l'Eixample de Barcelona), és el cafè Federal. Regentat per australians, sempre és ple de gent d'aquí i d'allà. A vegades costa trobar-hi lloc, cal tenir paciència, però per a mi val la pena (tot i que és un pèl caret i per això hi vaig menys sovint del que m'agradaria).

Torrades de fruits vermells amb ricotta
Torrades dolces amb pera al forn, salsa de maduixes i iogurt
Torrada amb ous, blat de moro dolç i verduretes picants
Chai amb llet (i un bon dit d'escuma!)
Amanida amb pernil, halloumi i maduixes
Ploughman amb "de tot i força"
El lloc és una mica "modernillo" i cosmopolita, però jo, tot i no ser tan "guais", passo de prejudicis i em deixo endur per la meva golafreria. Bon profit!

diumenge, 21 d’agost del 2011

Cupcakes de pastanaga

Per primer cop a la vida m'he animat a fer cupcakes tota sola, després d'haver fet un curs a can Fabulous Baking co. ja fa uns mesos. La recepta que he triat és la dels cupcakes de pastanaga (m'he guiat per aquesta versió). La cobertura original sol fer-se amb formatge cremós, però com que tenia un pot de cobertura de xocolata de Betty Crocker, he fet una versió alternativa d'aquests cupcakes.

No he pogut evitar donar-li un toc kawaii!
Volia acompanyar els cupcakes amb te, però com que fa molta calor aquests dies, potser és millor prendre mugicha (te d'ordi) fred, una beguda que vaig conèixer al Japó, on és molt popular prendre-la a l'estiu ben freda.

dissabte, 6 d’agost del 2011

Otsutsumi: l'embolcall d'estil japonès

Fa unes setmanes vaig per un mini-curset per aprendre Otsutsumi, que és l'estil japonès d'embolicar regals. Al Japó prenen molta cura a l'hora de presentar regals i d'això se n'ha fet un art. Ja el 1764 es va editar una guia il·lustrada sobre l'art d'embolicar anomenat Hōketsuzusetsu, de Sadatake Ise, en el qual es mostren diverses formes d'embolicar regals basades en l'etiqueta dels samurais.

Depèn de com sigui l'objecte el tipus d'embolcall variarà (això és obvi, oi?). Al Japó hi ha tradició de regalar diners en ocasions especials com casaments o defuncions. Com que és una mica brusc presentar bitllets directament, els fiquen dins de sobres decorats amb motius adients per a cada ocasió. Nosaltres hem après a fer un petit embolcall per donar una moneda de 2 euros (és poqueta cosa, però suposo que una moneda de 500 yens ja fan més il·lusió a la criatura que se'ls pot gastar en llaminadures o en còmics). El més curiós és que hem fet servir un kaishi com a base per embolicar la moneda.


Per embolicar es poden fer servir materials típics japonesos, com els papers d'origami i chiyogami. El paper d'origami més senzill tradicionalment és d'un sol color. En canvi, el chiyogami és estampat per una cara.




Amb aquests materials hem fet un sobre per a una targeta i una capseta:



També es poden presentar regals embolicats amb un furoshiki, una mena de mocador per fer farcells que originalment s'utilitzava per ficar-hi la roba quan la gent anava als banys tradicionals japonesos (anomenats ofuro). Més tard, aquest tipus de mocador es va popularitzar per embolicar i transportar tota mena de coses.

Bin Tsutsumi, per portar una ampolla
Kousa Tsutsumi (en aquest cas, per portar un llibre)
En aquest enllaç es poden veure diverses formes d'utilitzar un furoshiki.

Finalment hem fet dos tipus d'embolcalls per a regal. El primer té una forma més moderna i pot servir per ficar-hi un CD, un DVD o algun objecte prim:


El segon és més clàssic però molt elegant:


A partir d'ara hauré de fer més regals per posar en pràctica tot el que he après!

On trobar furoshiki:
- Japonisme: c. Verdi 54, Barcelona
- The Matcha House

On trobar paper d'origami i chiyogami:
- Nunoya: c. de la Palla 6, Barcelona
- Momo: c. Arc de Sant Ramon del Call 6, Barcelona
- Muji

dilluns, 25 de juliol del 2011

Petit vídeo de repàs de la pràctica de Chanoyu

El cap de setmana passat la meva amiga Isabel i jo vam gravar un vídeo on jo seguia els passos per vestir-me amb un yukata per al seu blog. Un cop vestida, vam pensar que podríem fer un vídeo per repassar tot el que he après durant les lliçons de Chanoyu. El vídeo és del tot informal, com la meva indumentària. A més a més, vaig fer servir la safata per al te que vaig comprar a Marrakech ja que encara no tinc cap marubon, que és la safata adient per al tipus de cerimònia que estic aprenent, Ryakubon. Espero aconseguir-ne una el curs vinent!

This video is intended for practice purposes only. Neither the clothing nor some of the implements 
are suitable for tea ceremony. Sumimasen!
 
El que compta és que ens vam divertir gravant els vídeos i que em servirà per recordar alguns passos que se'm poden oblidar d'aquí a octubre, quan comencin les classes de nou.

diumenge, 26 de juny del 2011

L'ou com balla

Fa anys que tenia ganes de veure en viu l'ou com balla. Sempre m'ha fet gràcia aquesta tradició, una mica fascinada per saber com s'ho fa l'ou per no caure del raig d'aigua. Aquest cap de setmana he tingut l'oportunitat de veure-ho a diversos patis del centre de Barcelona.

Casa de l'Ardiaca - Arxiu de la ciutat:

Vista del pati
Detall de la façana: la bústia de Domènech i Montaner
Museu Frederic Marès:


Vídeo de king nikochan

Clàustre de l'Església de Santa Anna:

No hem vist l'ou, però el clàustre era ben bonic
Ateneu Barcelonès:

Jardí romàntic
Detall de les flors
Josep Pla s'ho mira
De pas pel Barri Gòtic no hem pogut evitar fer una parada a la teteria Caj Chai, un dels meus llocs preferits per prendre te. Hem pres Lung Ching i Matcha iri Genmaicha (Genmaicha barrejat amb matcha). Tots dos boníssims!

Lung Ching a la tetera de vidre i Matcha iri Genmaicha a la de ceràmica
Detall del Lung Ching amb pastisset indi

dimecres, 22 de juny del 2011

Cerimònia del te XV

L'última classe d'aquest curs l'hem dedicada a parlar del pas de les estacions i l'arribada de l'estiu. Al Japó l'estiu pot arribar a ser molt xafogós, però a la casa del te no hi ha aire acondicionat. Per combatre la calor hi ha detalls que ajuden a donar una sensació de frescor, com per exemple una campaneta de vent a la finestra. A l'estiu es fan cerimònies del te a primera hora del matí, quan encara no ha sortit el sol i fa més fresca. Hi ha elements de la cerimònia del te que també ajuden a sentir frescor durant els dies més calurosos. Les flors que decoren la sala poden ser de colors freds com el blau, lila o el verd. El mizusashi, el recipient que conté l'aigua amb la qual es prepararà el te, es cobreix amb una fulla anomenada ha-buta, en comptes de la tapa habitual. El te se serveix en un bol més obert i prim que no conserva tant l'escalfor. Tot plegat ajuda a reduir la sensació de calor i a gaudir de la cerimònia durant els mesos d'estiu.

Decoració d'orenetes en un ventall (uchiwa)
A la pràctica hem repassat tots els processos que hem anat aprenent durant aquests dos cursos. El curs vinent acabarem d'aprendre l'últim tractament, netejar el chawan, i ja començarem a preparar el matcha.
Finalment hem pres el te acompanyat d'una porció de dorayaki. Ja tinc ganes que arribi el proper curs!

dilluns, 30 de maig del 2011

Una cita per a aquests dies revolucionats

No fa gaire, llegint el llibre Mal de llengües: a l'entorn dels prejudicis lingüístics de Jesús Tusón, vaig trobar la següent cita de Noam Chomsky:
Per a aquells que busquen la veritat amb tenacitat no pot haver-hi tasca més urgent que arribar a entendre els mecanismes i les pràctiques d’adoctrinament. Aquests mecanismes i aquestes pràctiques són fàcils de percebre en les societats totalitàries, però molt menys en el sistema de “rentat de cervell en llibertat” al qual tots estem sotmesos i al qual massa sovint servim com a instruments voluntaris o inconscients.
Sembla que finalment ens estem començant a rebel·lar contra aquest "rentat de cervell en llibertat"!

dissabte, 21 de maig del 2011

Cerimònia del te XIV

En aquesta nova lliçó de chanoyu la professora ens ha parlat del te verd japonès i les seves varietats:
  • Matcha: el te verd en pols va ser el primer el tipus de te que es va començar a consumir al Japó. S'utilitza en la cerimònia del te i és la varietat de més qualitat. S'obté dels primers brots de la planta del te, que ha estat coberta prèviament per protegir-la dels raigs de sol. Un cop s'han collit els brots, es couen al vapor, es deixen assecar, es retiren les tiges i es molen les fulles fins obtenir-ne una pols ben fina. És molt ric en vitamina A.
  • Gyokuro: se'l considera el "rei" dels tes japonesos. S'obté dels brots més tendres de la primera collita de la primavera.
  • Sencha: El te més popular al Japó, representa el 75% del te que es consumeix al país. Té un color verd-grogenc. Com els anteriors, s'obté de la collita de primavera. El gust és més amarg, però, i s'acostuma a servir als restaurants de sushi per les seves propietats antibacterianes.
  • Genmaicha: conté arròs torrat, que li dóna un gust molt característic.
  • Hojicha: torrat. Té menys cafeïna, per la qual cosa és habitual prendre'l al vespre.
  • Bancha: de menys qualitat que els anteriors. S'obté de les collites d'estiu i tardor.
  • Altres: Kokeicha, Kukicha, Fukamushi Sencha...
Al Japó hi ha diverses zones de cultiu de te. Aquestes són les més famoses:


De totes aquestes zones, destaquen tres regions:

- Kyoto: Uji. Va ser la primera regió del Japó on es va conrear te.
- Shizuoka: Hon Yama, Kawane, Ogasa
- Saitama: Sayama

Al Japó es diu: "Uji pel color, Shizuoka per l'aroma, Sayama pel sabor".

A la pràctica hem après els moviments per deixar el chakin a punt per netejar el chawan, i a l'hora de prendre el te hem menjat mochi farcit amb azuki.

divendres, 13 de maig del 2011

Petita introducció al kimono

Recentment he començat a anar a classes per aprendre kitsuke o com vestir kimono. Com que tenia unes nocions molt bàsiques sobre el tema, em vaig apuntar al Kimono Club de Barcelona per aprendre'n més, tant perquè m'agrada el kimono en sí com perquè m'agradaria poder participar en alguna cerimònia del te amb el vestit tradicional.

Saber vestir kimono és tot un art! Hi ha diversos tipus de kimono: formals, semi-formals, informals, de seda, de llana, de cotó, sintètics, etc... Per això cal tenir en compte uns quants factors a l'hora de triar quin kimono ens posarem i com el durem posat:

- edat: hi ha colors i dissenys més adients per a determinades edats. Els joves poden dur colors i dissenys més cridaners, en canvi els dissenys per a la gent gran són més discrets i de colors apagats.
- sexe: els homes duen kimonos de colors més sobris i foscos (blaus, grisos...). En canvi, els kimonos femenins poden incloure colors com el rosa, el lila, etc... El patró i acabat del kimono també varia una mica entre homes i dones, així com la forma de posar-se'l.
- estat civil: en ocasions formals, les dones joves i solteres duen un tipus de kimono anomenat furisode, amb les mànigues molt llargues. En canvi, les dones casades duen les mànigues curtes (tot i que en ocasions menys formals, tant les solteres com les casades les duen curtes). Els homes sempre duen mànigues curtes.
- ocasió o esdeveniment: per al dia a dia, per sortir, per anar de visita, a una cerimònia del te, o bé a una celebració o a un casament...
- època de l'any: els motius que decoren el kimono poden ser estacionals (per exemple: flors de cirerer a la primavera, focs artificials a l'estiu, fulles vermelles d'auró per a la tardor, pi per a l'hivern... n'hi ha moltíssims!). A més a més, hi ha colors relacionats amb les estacions (per exemple, el rosa és un color més aviat primaveral). I el tipus de teixit també és important: la llana és més adient per a l'hivern, i hi ha kimonos de teixits frescos i sense folrar que són per a l'estiu.
- de quin material està fet el kimono: la seda és més adient per a ocasions formals, en canvi, la llana, el cotó o els sintètics són més informals.
- i més coses que se m'escapen!


Aquesta classificació és molt simplificada però serveix per fer-se una mica la idea de tot el que comporta vestir kimono.

El meu primer kimono: un "komon" (un tipus de kimono informal)
de seda (de segona mà, és clar!), acompanyat del meu obi de dues cares.

Quan vaig visitar Japó em vaig comprar un yukata, una mena de kimono (tot i que sovint no se'l considera ben bé com a tal) de cotó molt popular a l'estiu per anar a festivals i als focs artificials. Originalment es tractava d'una peça de vestir que s'utilitzava per dormir o als banys termals, però mica en mica ha anat sortint d'aquests àmbits i actualment és molt habitual veure noies, i alguns nois, en yukata a l'estiu.

El meu yukata (de primera mà!) decorat amb flors de cirerer,
acompanyat de la cara lila del meu obi polivalent ;)
Finalment, si mai us voleu provar un kimono o yukata (ànims, no us deixeu impressionar per tantes normes!), només voldria recordar el més essencial i bàsic: la part esquerra del kimono sempre es posa sobre la dreta. Els únics que duen el kimono cordat amb la dreta sobre l'esquerra són els difunts. El meu truc per recordar-ho és que, si estem vius, hem de poder ficar la mà dreta dins del kimono per poder sentir el batec del cor. A mi ja no se m'oblida!

dilluns, 25 d’abril del 2011

De ponts medievals, volcans emboirats i colades basàltiques

Sempre val la pena tornar a la Garrotxa. Hi ha tant per fer!

Modernisme a Olot:

Casa Gaietà Vila
Els volcans no hi podien faltar!

El Montsacopa, una mica emboirat
S'hi menja molt bé:


Sant Joan les Fonts té tresors amagats:

Salt d'aigua
Colades basàltiques
Pont medieval (l'església és del segle XX)

Besalú medieval i jueva:

Capitells
El pont de Besalú
El miqvé
I una escapada a Camprodon:

El pont de Camprodon

I tot allò que ens hem deixat per a la propera!

Més fotografies boniques aquí.