Acte benèfic a Casa Àsia amb cerimònia del te

El passat 26 de març Casa Àsia va organitzar una sèrie d'esdeveniments relacionats amb la cultura japonesa per recollir fons a favor dels damnificats pel terratrèmol i el tsunami del Japó. A Barcelona, a més a més de realitzar tallers d'origami, es van dur a terme demostracions de la cerimònia del te a càrrec del grup ChaDo-Raku.

Demostració de chanoyu a la sala Ispahan de Casa Àsia

Al fulletó informatiu que oferien a l'entrada s'hi podien llegir les set regles del Chadō que va dictar el mestre Sen no Rikyu:

1. Prepareu un bol de te deliciós. El més important del chanoyu no són les formes, sinó preparar un bon te pensant en la persona que el prendrà.
2. Col·loqueu el carbó correctament per a què l'aigua bulli bé. L'aigua calenta ha d'estar a punt en el moment just.
3. Col·loqueu les flors tal com si fossin a la natura. És important que apreciem el valor de la natura a la nostra vida quotidiana.
4. A l'estiu, suggeriu frescor; a l'hivern, escalfor. No ens hem d'oposar a la natura i cal que atenguem les persones de tot cor.
5. Prepareu-ho tot abans d'hora.
6. Porteu paraigües, encara que no plogui. Cal estar preparat per a l'imprevist, i així estarem més relaxats.
7. Respecteu els altres convidats. No estem sols en aquest món, cal pensar en els altres abans que en un mateix.

Vaig gravar part de la cerimònia en vídeo per a què es pogués veure el procés. Malauradament, la imatge es veu molt fosca, però es poden intuir els moviments de l'otemae, la persona que prepara el te. La particularitat és que, en aquest cas, la senyora que fa d'otemae duu un fukusa verd:

"Otemae chodai itashimasu". Gràcies per fer el te!

Cerimònia del te i Senbazuru

Aquesta lliçó de cerimònia del te ha estat marcada pels darrers esdeveniments al Japó. No hem pogut evitar parlar del terratrèmol del dia 11 de març i del posterior tsunami i l'alarma nuclear. Últimament s'estan duent a terme diverses iniciatives per recaptar fons per al Japó. Les més populars són els tallers d'origami on s'ensenya com fer grues de paper, i això és el que hem fet a classe en aquesta ocasió.

grues de paper

 
Una antiga llegenda japonesa diu que qui aconsegueixi fer mil grues de paper (Senbazuru, literalment "mil grues") pot demanar un desig que se li concedirà. Aquesta llegenda es va fer famosa per la història de la nena japonesa Sadako Sasaki. La petita Sadako va sobreviure a l'explosió de la bomba atòmica d'Hiroshima, però la radiació de la bomba li va provocar una leucèmia. Quan la nena va conèixer la llegenda, va començar a fer grues amb l'esperança d'arribar-ne a fer mil. Malauradament, i malgrat l'ajuda d'altres persones, va morir abans d'arribar al seu objectiu, però la seva història es va fer famosa arreu i s'ha convertit en un símbol de la pau.

Ofrenes de cadenes de grues a Hiroshima

Apart de fer un petit taller d'origami, també hem fet pràctica de chanoyu. Per primer cop hem fet servir la safata (anomenada bon) per preparar tots els estris. Tenint en compte que el tipus de cerimònia que estem aprenent s'anomena bon-temae o ryakubon (servei de te amb safata), es tracta d'un pas important!

Finalment hem pres el te acompanyat d'uns dolços fets amb mongeta blanca i matcha.

Exposició de cal·ligrafia, màscares de teatre Noh i cerimònia del te

El centre de yoga i meditació Kannon Gyo organitza una mostra de cal·ligrafia i màscares de teatre Noh durant la setmana del 8 al 13 de març. Ahir divendres vaig anar a veure l'exposició, coincidint amb una demostració de cerimònia del te que va tenir lloc al mateix centre.

Les cal·ligrafies són obra de l'artista Keigyoku Gotô i il·lustren poemes com, per exemple, aquest de Sugawara no Michizane (a qui es va dedicar el santuari de Kitano Tenman-gu, a Kyoto, on se celebra el Baikasai):

Quan bufa el vent de l'est
feu-me arribar la vostra aroma, flors de la prunera
encara que estigui lluny feu-me arribar la primavera

La cal·ligrafia és una de les disciplines que estudia la persona que està aprenent cerimònia del te. A la cambra del te sempre s'hi pot trobar una cal·ligrafia penjada, anomenada kakejiku, que fa referència a l'estació de l'any o a l'esdeveniment que celebra la cerimònia.

Les màscares de teatre Noh són obra de Terumoto Gotô. L'any passat vaig tenir ocasió d'anar a veure una representació de teatre Noh, ja que la professora de cerimònia del te ens ho va recomanar perquè entenguéssim els lligams entre aquesta forma de drama i el chanoyu. Les màscares són molt importants al teatre Noh perquè caracteritzen els personatges.

 

Finalment va tenir lloc la representació de la cerimònia del te a càrrec de Tae Gotô-Yamamoto. La seva convidada, una de les membres del Kimono Club Barcelona, al final de la demostració va fer d'intèrpret entre l'amfitriona i els assistents, que li adreçaven preguntes sobre el sentit de la cerimònia del te, els elements, els gestos, l'aprenentatge, etc.

Amb Tae Gotô-Yamamoto

Va ser molt interessant veure tot el conjunt d'exposició i cerimònia i comprovar com la gent té interès per aquestes formes d'art japonès tradicional!

Tant de bo hi hagués més dilluns com aquest!

Un dilluns de festa es pot aprofitar anant en bicicleta tranquil·lament per la ciutat, descobrint façanes boniques i fent una pausa per esmorzar:

 Hem anat a can Cup & Cake

Necessitava un cap de setmana llarg enmig d'aquest trimestre que sembla que es faci etern...

Cerimònia del te a l'aire lliure

El passat dia 25 de febrer va tenir lloc a Kyoto el famós festival de les pruneres(*) florides, el Baikasai. Cada any per celebrar aquest esdeveniment es duu a terme una cerimònia del te a l'aire lliure. Aquest tipus de cerimònia rep el nom de no-date.

De cerimònies a l'aire lliure se'n celebren diverses arreu de Japó, però la del festival Baikasai és especial perquè són les geikos (geishes) i maikos del districte de geishes de Kamishichiken les encarregades de preparar i servir el te als assistents. Evidentment això és un atractiu afegit a la cerimònia en sí i cada any milers de persones s'apropen al santuari de Kitano Tenman-gu per veure la cerimònia. Aquest santuari està dedicat a Sugawara no Michizane, patró de la saviesa i de l'estudi, a qui li agradaven molt les pruneres i per això s'hi va plantar aquest tipus d'arbres.
 

 La geiko Katsuya preparant el te.

Al seu darrere encara es pot veure la neu acumulada d'una nevada recent!

Maikos servint el te als assistents. Duen el cabell guarnit amb flors de prunera.

 Moltes maikos i geikos de la zona porten el nom "ume-", que significa pruna.

Al fons es poden veure les pruneres florides.

Tot i la gentada que es pot veure als vídeos, m'encantaria poder anar-hi algun cop a la vida!

(*) Prunus mume. En realitat aquesta espècie està més emparentada amb l'albercoquer que amb la prunera, però jo sempre he relacionat l'ume amb les prunes.